NOTICIAS BARCELONA | SEGURETAT | VIOLÈNCIA MASCLISTA
El 2022, els partits judicials de l’àrea metropolitana de Barcelona van registrar 9.184 denúncies per violència masclista, una xifra que suposa un increment del 3,3 % respecte de l’any anterior (2021) i el 40 % del total de denúncies presentades per violència contra les dones a Catalunya. En la majoria dels casos, el 65 %, la denúncia es va efectuar a través d’un atestat policial realitzat per la mateixa víctima.
Aquests són els resultats del primer informe anual de violència contra les dones de l’àmbit metropolità, elaborat per l’Observatori Metropolità de Gènere. Totes aquestes dades s’extreuen dels jutjats de violència (en aquest cas, els 12 partits judicials de l’àrea metropolitana de Barcelona), de l’Institut Català de les Dones o del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Més ordres de protecció denegades que adoptades
L’any 2022 es van iniciar a l’àrea metropolitana de Barcelona 2.394 ordres de protecció. Els jutges en van denegar el 60 % (1.438), en van acceptar el 39 % (945) i l’1 % (11) van ser inadmeses. És a dir, a la metròpolis de Barcelona es deneguen la majoria d’ordres de protecció.
A Catalunya, la tendència és similar: el 52,9 % (2.885) van ser denegades, el 46,8 % van ser adoptades i el 0,3 % (17) van ser inadmeses. En canvi, a tot Espanya, durant el 2022 hi va haver més ordres de protecció aprovades que denegades: el 68,2 % (27.229) van ser adoptades, el 31,3 % (12.505) van ser denegades i el 0,4 % (174) van ser inadmeses.
Les primeres dades en matèria d’ordres de protecció de què disposa l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que depèn del Consell General del Poder Judicial, són del 2008. Respecte d’aquell any, el 2022 als jutjats s’han aprovat menys ordres de protecció a tots els nivells territorials: tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com a Catalunya i a Espanya.
El 13 % no declara contra l’agressor
Un indicador rellevant relacionat amb la confiança en el procés judicial és el percentatge de dones que s’acullen al dret de no declarar contra l’agressor. Els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) i altres ens de suport a les víctimes destaquen que a causa de la revictimització, el lligam econòmic o sentimental cap a l’agressor i la lentitud del sistema judicial suposen un seguit de conseqüències i dificultats que les porta a decidir no declarar.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, 13 de cada 100 dones víctimes de violència masclista decideixen no declarar en contra del seu agressor. A Catalunya no ho fan 11 de cada 100 i a Espanya, 10 de cada 100.
Font: OBSERVATORI METROPOLITÀ DE GÈNERE AMB
Publicidad
Komentáře