Toni Solà
Camins de pentagrama
Ja ens ho semblava, pere després de passar tota una tarda amb els Toni, ho hem pogut comprovar en primera persona.
En Toni Solà és una persona humil, apassionada i lluitadora. Amb un univers interior extens i molt ric. Un caminant nat que busca el què tots perseguim: ser feliços. En el seu cas, pels camins del pentagrama.
"
... la música és fer que tot flueixi de manera natural. Tenir la capacitat de tocar com aquell que respira
"
"
… s'escrivien com si necessitessin sortir del meu interior
"
Germà Terol
Aventura en blanc i negre
Graham Green deia que escriure, compondre o pintar arribar a convertir-se en una teràpia per escapar de la bogeria o de la melancolia inherent de l'ésser humà.
Potser la tasca de l'escriptor sigui una aventura en solitari cap a enlloc. Una aventura amb titubejos, incerteses i les sorpreses pròpies d'allò encetat amb entusiasme. Però al cap i a la fi una aventura en la qual val la pena endinsar-se.
José Irún
… hay vida detrás de la cámara
La cámara fotográfica es un artilugio mágico. Filtra la imagen que tenemos del mundo hasta transformarla en aquello que sentimos. Con ella podemos congelar instantes del tiempo. Momentos fugaces que marcan una época. Y sentimientos que, un segundo después, ya son pasado.
José Irún demuestra que la constancia y la ilusión son dos virtudes que hay que cultivar a diario. Él se mueve por la vida, siempre, con el gran angular montado.
"
...hacer una fotografía y que a los pocos segundos haya dado la vuelta al mundo es algo mágico
"
"
… intento descartar la paraula rendir-se del meu vocabulari
"
Elena Congost
Mai no et rendeixis
Elena Congost, veïna de Castelldefels, és una jove atleta, lluitadora per excel·lència. Malgrat haver nascut amb un problema congènit a la vista, des de ben petita va tenir molt clar que el seu destí no era rendir-se. I així ens ho ha demostrat. Sempre corrent i sempre al davant!
Rècord del món, recentment, a la seva categoria, en 10.000m llisos i medalla d’argent als Jocs Paralímpics de Londres 2012, l’Elena ens explica quines són les seves motivacions vitals per arribar al més alt del pòdium de la seva vida.
Rosa Olivé
... i per que a ma filla?
Al darrere d’una malaltia minoritària hi han afectats, pares, mares, i famílies senceres que n’esperen ser escoltats i solucions al seu problema.
Aquest és el cas de la gavanenca Rosa Olivé i la seva filla Magalí. Quan li van dir que la seva filla, acabada de néixer, paria “galactosemia”, no s’ho podia creure. Després d’haver donat a llum dos fills sans,… perquè la Magalí havia tingut tanta mala sort?
"
…em vaig plantar al “super” i tot em semblava perillós
"
"
… Que la vida son dos días, y hay que vivirla. Nunca se sabe qué te deparará el mañana
"
Jon del Portillo
No pienses en mañana ¡Vive!
Nacido en Sant Boi el 22 de julio de 2006 Jon es un niño de 14 años, obligado desde los 8 meses a convivir con la Atrofia Muscular Espinal (AME) que le priva de movimiento y lo mantiene postrado en una silla motorizada. Desde ésta contempla con atención el mundo que le rodea. Pero Jon es un valiente, que arropado por sus padres Iñaki y Noemí en compañía de su hermano Gorka, le gusta interactuar con el entorno que le rodea con coraje y decisión.