La segona jornada de la 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya s'ha inundat de sang amb l'arribada de La sustancia (The Substance) de Coralie Fargeat i Terrifier 3 de Damien Leone, dos dels títols de gènere més esperats de l'any. Mike Flanagan ha baixat el volum del Prado amb el seu Shush cut de Hush i ha orquestrat al costat de Mick Garris una marató seriéfila a Brigadoon amb la projecció de The Stand (Apocalipsis). El fantàstic nacional també s'ha sumat a la festa amb l'aterratge al Festival de Mariposas Negras.
La catifa vermella de Sitges mai havia lluït tan vermella. La sang ha inundat l’Auditori gràcies a una doble sessió històrica de Pel·lícules Festival de Sitges, un desenfrenat díptic ideal per a qualsevol fanàtic del Festival. La nova Secció Oficial Sitges Collection presenta en la seva primera sessió de la història La sustancia (The Substance), una explosió de body horror que explora l'arquetip del doppelganger des de l'òptica de la sèrie Z i de l'univers celebrity. Després de causar una histèria col·lectiva a la passada edició del Festival de Cannes i guanyar allà el premi a Millor Guió, aquesta muntanya russa cinematogràfica amb ressons de Dorian Grey torna a portar a Coralie Fargeat a Sitges després de guanyar en 2017 el premi a Millor Direcció i Millor Direcció Novel amb Revenge.
Abans de desfilar per la catifa vermella, la cineasta ens explicava a roda de premsa el bon record que guarda de la seva anterior visita al Festival: “als festivals de cinema de gènere les pel·lícules es veuen de manera diferent, amb més honestedat”. Sobre la seva experiència treballant amb Demi Moore, Fargeat era conscient que La sustancia era un projecte molt complicat “perquè la pel·lícula enfronta a qualsevol actriu a la seva pitjor fòbia, però Demi va connectar molt amb la història que volia construir; llegint la seva autobiografia vaig entendre que sempre ha estat una actriu enamorada del risc”. En aquest sentit, ha defensat que “encara que siguin molt diferents, les seves dues pel·lícules busquen plasmar en pantalla les dificultats d'existir com a dona; sense Revenge no podria existir La sustancia”. Afirma alegrar-se pensant que ha aconseguit amb Demi Moore quelcom semblant al que Tarantino va fer amb Travolta a Pulp Fiction: “Simplement perquè ella s'ho mereix més que ningú”.
Publicitat
Bình luận