Si tens opinió, aquest és el teu espai

Envia'ns la teva opinió a caràkter i si és escollida, la publicarem. Cada mes farem una selecció de les millors i la millor de totes sortirà publicada a l'edició impressa.

El passat 10 de juliol el poble català va sortir a manifestar-se per demanar la independència de Catalunya i va quedar palesa la seva força i voluntat de ser. Aquesta manifestació ha demostrat que una part important del poble de Catalunya dóna per acabada l'etapa estatutària i vol un estat propi per poder decidir el seu futur. Hem de forçar a polítics, a sindicats, a partits majoritaris i a entitats més reticents a trencar amb l'autonomisme, a agafar la bandera del dret de decidir i de l'exercici del dret a l'autodeterminació, la nostra bandera, com a via per exercir la sobirania i tenir els mitjans per encarar l'actual situació de crisi econòmica i social i defensar la llengua i cultura catalanes.

Hem demostrat més enllà de qualsevol dubte, que l'autonomisme ha acabat i que volem desplaçar-lo tant de la vida política institucional com de la vida cívica en general. A les pròximes eleccions catalanes han d'entrar amb força al Parlament de Catalunya els partits que es comprometin a convocar un referèndum d'autodeterminació, que és el clam que ha ressonat al carrer i fora de la vida parlamentària.

Convé denunciar que alguns partits polítics no s'han fet ressò del clam de la manifestació del 10 de juliol, sinó que l'han utilitzat pels seus interessos i han defensat que era una manifestació en favor de l'Estatut. Tots saben perfectament que va ser una manifestació a favor del dret de decidir i de l'autodeterminació, ja que l'autonomia política ha estat anihilada pel Tribunal Constitucional.

Cal que continuï el moviment de les consultes, sobretot la de Barcelona d'abril de 2011, i la insubmissió dels ajuntaments i de les entitats cíviques, fins arribar a l'exercici del dret d'autodeterminació per part de tota la nació.

Marc Vilagarriga

Rebaja del sueldo de los funcionarios y congelación durante 2011, congelación de las pensiones, menos jubilaciones anticipadas, eliminación del cheque bebé, recortes en la inversión pública, reducción en la ayuda oficial al desarrollo de 600 millones de euros…

No, tranquilos, no acabo de enumerar las torturas de la Inquisición española…son las medidas anti crisis tomadas por el gobierno. Qué,¡ hombre ¡, serán medidas anti crisis pero de momento ya han abierto muchas crisis en numerosísimas familias, como en la mía por ejemplo.

Además, por si todo esto fuera poco, el otro día leí: “ Industria abre la puerta a una subida de la luz de un 20% en julio”, y, “ el iva subirá del 16% al 18%”. Además, yo por ejemplo, estoy en paro y la reforma laboral anunciada por el gobierno, creo que les va a ir muy bien a los empresarios_ a los que por otro lado, aunque todo esté fastidiado, suelen ser los menos abatidos por el coscorrón con el que no ha noqueado a todos la crisis_ pero a nosotros, a los siervos del capitalismo, a la mano de obra, al peón del tablero, no nos va a sacar del hoyo, es más puede que nos hunda aún más en él.

No sé, pienso. Y lo que veo no me gusta un pelo. Estoy en el paro y necesito un contrato como los ojos necesitan la luz, para poder pagar el alquiler, el seguro, la comida,y los etcs menores que al final suman un IMPORTE enorme.

Y lo he intentado eh, lo intento cada día. Pero los empresarios se escudan en la palabra crisis y los Eres están a la orden del día, y los despidos, y las congelaciones, y los recortes que nos cortan y los contratos sin contrato o los bolsillos forrados con dinero del color del silencio. ¡Sálvese quien pueda!

Y encima lo de la congelación de las pensiones. Mi padre está jubilado, con una jubilación del rango: “superviviente”. Pero es que además,“ menos jubilaciones anticipadas”, mi madre es de las que si se pudiese anticipar la jubilación también le anticiparían una rebanada de tiempo valiosísimo para poderlo disfrutar con mi padre. Y…no olvidemos lo de “eliminación del cheque bebé”. Y habrá quien diga: “quien quiera ser padre lo va a ser igualmente”, y en el fondo fondo es cierto pero será un padre más pobre, y así de golpe, como al que le roban el regalo de comunión en sus propias narices.

Cuando vives así :”Mañana es nunca y nunca es pasado mañana”.

Miguel Ángel Paredes.

Invisibles. Sense drets i sense casa. Així es troben moltes persones que, com tu i com jo, segurament van gaudir d’una vida millor al passat, però, vés a saber, per quines circumstàncies, han acabat formant part d’aquesta nova classe social que malauradament creix dia a dia. I a Sant Boi no podia ser diferent. Estan als nostres carrers, busquen menjar i ferralla als contenidors i dormen als portals o als caixers automàtics. Són els invisibles.

Possiblement, a una societat com la d’avui dia, són invisibles, passen desapercebuts, però us puc assegurar que estan aquí, esperant una oportunitat, una mà amiga. Per això, no podem girar la cara i tancar els ulls, perquè és un problema al que s’ha de fer front. Tots som persones, tenim uns drets i hem de lluitar per aconseguir la igualtat i la justícia social.

Molts poden pensar inconscientment que aquestes persones estan així perquè se l’han buscat elles, però no sempre és així. En aquests moments, hi ha moltes persones que han perdut la seva feina, que han esgotat la prestació de l’atur i que no tenen família, i per això s’han vist en l’obligació de deixar la seva casa i acabar al carrer sense res. Tots hem de fer el que estigui a la nostra mà perquè aquest col·lectiu deixi de ser invisible. En aquests moments, hi ha moltes associacions que treballen a diari per fer la vida un xic menys difícil a aquestes persones que viuen situacions molt complicades. Tots hem de treballar junts per la dignitat d’aquest col·lectiu. És l’hora d’obrir els ulls i d’actuar! Potser demà, qualsevol de nosaltres, ens trobem en aquesta situació!

Enric Rajdicht

Nom
Cognom
Edat
DNI
Telèfon mòbil
Adreça electr.
Comentari